aisivar

Retour 

1. v. tr. dir.

a. alc. ren/alc. a alc. 'accorder qc/qn à qn'

RaimMirT 11,12: Qar desir que·l rics benestans / Vostre cors desiran m'aiziu, / Qe mos desirs si dobles en baisans

GuilhRaimGirAppelInedPar 149,24: er leu ma tr[emors] esducha, / ab c'un bel semblan m'aiziu

2. v. pr.

a. s'a. (de) 's'approcher (de)'

MarcL3 161,41: e badiu, / se s'aisiu, / de me 'schiu / tug d'un briu, / ses far contenensa

PVidAv 36,44: Per zo·m ten morn e pessiu, / Aitant quant estauc alhors; / Pueis creis m'en gaugz e doussors, / Quan del sieu bel cors m'aiziu.

b. 's'installer, se mettre'

CercT 7,35: Don Jovenz se clama chaitiu, / Qar un non troba on s'aiziu, / Mas qan n'Anfos, q'a joi conqis

BernMartiB 7,35: assatz val mais qu'emperaire / si desotz son mantel vayre / josta son belh cors m'aiziu